Un leñador no es un diseñador

Un leñador no es un diseñador no és una obra teatral, no és una conferència, no és un monòleg, no és una exposició, però té un poquet de cada un d’aquests ingredients.

Joan Estrader hauria tret matrícula d’honor si els Monty Python o Tip y Coll li hagueren donat classes d’humor absurd. Uns jocs de paraules delirants, una ironia aguda i una habilitat innata per a generar situacions còmiques enfoquen en aquesta ocasió, el món del disseny, de la creativitat, la forma i la funció dels objectes, l’estètica que ens envolta. Estrader balla, juga verbalment amb les imatges que projecta, es desdobla en altres personatges i riu, amb intel·ligència, de tot i de tothom. I per si no fóra poc, comparteix coneixements sobre la història i el món dels objectes.