Comissura

“Benvinguts al circ de la comissura!, de la frontissa o la frontera, del salconduit o el malentés, del túnel o la subtilesa. Mil·límetre del mil·límetre que separa el somriure del no-res, el bes sexual del no-res, la tendresa del fàstic, el desamor de la bellesa, la traïció del dret a la pròpia intimitat, l’altre d’un mateix.”

El circ de la comissura és una trapezista sense bragues, un percussionista infidel (traïció o dret a la pròpia intimitat?), una dona depil·lada ofegada en 20 litres de cera, un humà enriquit (necessitat o insaciabilitat?)...

Comissura, un circ la dramatúrgia bàsica del qual es presenta amb l’exposició de 7 números clown, parla de la pressió dels altres cap al propi cos ; de com no sabem distingir entre la necessitat i la insaciabilitat ; de l’instint assassí, o imprudent!, i el maternal; de l’impuls i la derrota provocada pel nostre propi impuls ; de la bellesa i el desamor (quanta bellesa al desamor !) ; del pesimisme com a acció per commoure el que mira…

Comissura ens connecta amb la melangia de reconèixer-se viu, amb l’alegria i l’estranyesa que suposa l’existència, les contradiccions, la mescla de sentiments superposats. Les comissures.