Pérez&Disla

Per a Pérez & Disla (Jaume Pérez i Juli Disla) la quarta paret no és un paisatge fútil. Cal implicar l’espectador, el seu judici és important i la seua intimitat és un tresor. I és per això que les obres d’aquests creadors se centren a disseccionar la mirada: un raig làser fulminant si parlem d’una relació personal (Carinyo), grupal (La gente, finalista al Premi Max 2014 en la categoria de Millor autoria revelació) o d’una simple curiositat (Expuestos).

Sobre les taules, la fina línia entre l’observador i l’observat es transforma en complicitat (El hombre menguante). El més important és el que portem dins, encara que a ells els agrade traure-ho, desdramatitzar-ho o dramatitzar-ho amb humor, perquè com afirmen, “no s’ho volen passar malament”. Desitgen que l’espectador reflexione amb un somriure. Tot siga dit, sense drama és la millor manera de reflexionar.