“El teatre no és una màquina del temps que té com a finalitat traslladar l’espectador a una altra època sinó un mecanisme que convida a reflexionar sobre la naturalesa humana en l’actualitat més estricta”. Paraules de Hadi Kurich, autor i director de 1789. En un universo paralelo.
Amb aquesta obra viatjarem a una França revolucionària paral·lela a la que va existir, on una burgesia incipient substitueix les velles forces de la noblesa. L’espurna, l’encén la senyora Montreuil, sogra del Marqués de Sade, que farta de les perversions sexuals d’aquest que ja afecten dues de les seues filles conspira perquè es complisca la condemna a mort a què ha estat castigat judicialment. L’ona expansiva d’aquesta maniobra podria tindre danys col·laterals: l’enderrocament del Rei i de tot el sistema que representa, a més d’un vessament de sang.
Intrigues palatines; lluita de poders; l’amor; les idees i el desig de venjança com a motor del comportament humà, tot en un muntatge que no pretén reescriure la història, sinó que entenguem millor la societat contemporània.
Comparteix