Cariño

Una parella que seu cara a cara. Intercanvien retrets, confessions i enutjos. Com si la vida fóra un partit de tennis; i els menyspreus, les manies i les promeses donaren punts.

Ella és Mireia Pérez. Ell, Sergio Caballero. Els envolten els sentiments i el públic, gràcies a una escenografia circular oberta i alhora tancada. Uns espectadors que passen del riure espontani a la reflexió que sorgeix de la por de reconéixer-se en el que està passant a l’escenari. L’enèsima discussió. L’enèsima reconciliació. Les paraules i els silencis fan mal, diuen els dos protagonistes. Les paraules i els silencis són la columna vertebral de Carinyo. Un mà a mà interpretatiu on guanyen els dos, però sobretot l’obra. Un text que manté el vigor al llarg de quasi una hora que dura l’obra. De la llegenda del fil roig a la incapacitat de ser feliç. Buscant, sense necessitat de trobar-ne la resposta, la pregunta del milió:

Què vol dir la paraula amor?