De Carenes al cel

De carenes al cel de la companyia Obskené és un polifonia teatral on intervenen una actriu, una videodj i tres músics. És una trobada entre l’artesania teatral i la tecnologia més avançada. Una creació transdisciplinar que tradueix les preocupacions locals a un dispositiu escènic global.

Anar de carenes al cel és una expressió marítima: navegar amb les carenes (volum submergit d’un vaixell) per amunt.

De carenes al cel té el punt de partida en el mar Mediterrani. El Mediterrani entés com a un espai estancat, una espiral, una repetició del desig, de marxar i de tornar, d’acollir i de rebutjar, una aigua estancada que genera vida i acull mort. És el recipient generador de projeccions imaginàries: res del quea hi ha a l’altre costat és real. D’allà cap aquí i d’aquí cap allà. És el recipient de la repetició eterna d’il·lusions. Un espai liminal: el llindar on es deixa de ser una cosa per passar a ser-ne una altra. Un medi on l’humà no hi pot viure, una liquiditat on el rastre s’esborra, s’enfonsa i es dilueix. Un petit mar per tres grans continents. Amb aquesta imatge fem un recorregut sobre la tragèdia dels qui han tractat i tracten de creuar el Mediterrani, abandonant els seus països per a provar sort als països de l’altre costat de la ribera, en exacta consonància amb la sàdica lògica de la globalització. Unes traces diluïdes que ens confronten a la nostra realitat local: realment és un microcosmos de la diversitat política, cultural i religiosa de la Mediterrània? El Mediterrani actua com a mirall que retorna de forma invertida les imatges mútues? De carenes al cel ens confronta amb la nostra pròpia idiosincràsia mediterrània.