La Extinta Poética

Hi ha obres que no s’acaben quan cau el teló. Acompanyen l’espectador fora del teatre i el sorprenen aplaudint a l’autobús o a la saleta de casa. La extinta poética és una d’aquestes. Una col·laboració entre la companyia Nueve de Nueve, Eusebio Calonge i Paco de la Zaranda.

El retrat visceral d’una família desestructurada i al límit de la bogeria que prepara les noces d’una de les filles que està embarassada. L’existència com un assalt continu de colps sense descans. Combatre la vida amb pastilles. Llepar-se els dits amb la quiniela que quasi ha tocat perquè és l’únic indici de felicitat possible. La dansa de la desesperació. La poesia de la tragèdia. Paco de la Zaranda va dir en una ocasió que “No hi ha teatre bo ni teatre roín, hi ha teatre o no n’hi ha”. En La extinta poética (on conviu el drama més brutal amb La barbacoa, Kylie Minogue i Camille Saint-Saëns) n’hi ha i en majúscules.

Espectacle seleccionat com a part de la col·laboració artística que Tercera Setmana manté amb el Festival ZGZ Escena.