Tot comença amb una conversa. Dues actrius acusen Roger Bernat, ànima de la companyia FFF i autor d’una sèrie de peces que no concedeixen el protagonisme ni a actors ni a actrius, sinó al públic mateix, de fer un teatre fred i sense emocions.
És per això que Bernat decidirà crear un muntatge fet únicament amb aquest material: d’emocions, o més exactament d’emocions oposades (com els ready made de Marcel Duchamp), que no s’hagen de buscar mitjançant una història o uns personatges, sinó que passe exactament el contrari: que la història, si de cas, es busque com a resultat secundari d’un efecte.
La proposta escènica de Flam pren la forma d’una partitura exclamativa, on, sense cap justificació i sense un context moral que ho aprove o desaprove; uns professionals de les emocions, actors i actrius, ploren i riuen (com si ens trobàrem davant una d’aquelles obres del videoartista Bill Viola on un grup de personatges expressen una simfonia d’emocions a càmera lenta) mentre que uns professionals de la sensibilitat, ploren i riuen amb ells.
Fitxa artística
- Peça de Roger Bernat / FFF / ITteatre.
- Dramatúrgia: Roberto Fratini.
- Cap tècnic: Txalo Toloza.
- Ajudant de direcció i dramatúrgia: Nicolás Jongen.
- Intèrprets: Marta Borràs, Antoni Mas, Adrià Ardila, Hodei Arrastoa, Alba Duño, Eva Ortega, Alba Aloy, Mireia Lorente-Picó y José Luís Oliver.
- Il·luminació, escenografia i vestuari: Ana Rovira.
- Ajudants d’escenografia, il·luminació i vestuari: Núria Vila, Adriana Parra i Albert Chamorro.
- So: Cristóbal Saavedra. Alumna en pràctiques
- MUET: Nadinka Flores. Observadora: Joana Castellano.
- Coordinació i FFF: Helena Febrés Fraylich.
- Coordinació d’ITteatre: Ramón Simó i Pepelú Guardiola.
Comparteix