
Una funàmbula avança per una corda fluixa a gran altura. Al seu costat, una música roman ben ancorada a terra. Totes dues resisteixen a la seva manera en una lluita absurda, gairebé un crit de llibertat. Passi el que passi, cal continuar caminant per aquesta corda, a la vora del precipici: no es pot tocar el terra, només recórrer aquest camí que tant s’assembla a la vida, on els riscos es succeeixen i cal afrontar-los, sempre amb música. No es pot abandonar: cal resistir, continuar, seguir sent lliure. Com una guerrera, la funàmbula desafia la gravetat quan aquesta la vol enfonsar, la doblega, la corba… Al seu costat, a terra ferma, la música en directe s’enganxa al seu alè, mentre una cantant interpreta amb les entranyes. Un rock vibrant acompanya aquesta recerca d’un nou equilibri. Dos cossos que avancen en paral·lel… però que, ho vulguin o no, es transformen mútuament.
Millor espectacle TAC Valladolid 2023
Comparteix