Maldito otoño

Amb la direcció de Paco Zarzoso (present per partida doble en el festival amb una altra de les seues obres més recents, Ultramarins) i la companyia La SubTerránea, Maldito Otoño és un cant a la celebració de l’existència i, alhora, un crit pel pas del temps. Tots els “això era i no era” acaben en “conte contat”, tots acaben precipitant-se cap a un final. És possible riure i plorar, simultàniament, quan es rememora el miracle quotidià d’estar vius?

Tres actrius dialoguen, evolucionen i actuen per demostrar que la vida és allò que passa mentre s’espera que passen coses. Les tres es mostren divertides, fràgils, enèrgiques, reflexives i gestuals. I així componen un retrat fresc dels mals contemporanis, que solament es poden encaixar amb eixa ironia que les fa lliures i els dóna carta blanca per a parlar sense embuts. Que la pura vida no era això?