Una cadira de rodes abandonada al carrer comença a desplaçar-se amb autonomia pròpia. Busca el contacte amb la gent. La provoca. Arranca somriures. La convida a asseure-s’hi al damunt.
Però, està realment abandonada? Què fa allí enmig? Per què interactua amb les persones? No té res a veure amb la intel·ligència artificial, tot i que de vegades sembla que la cadira presumeix d’ànima i d’humanitat.
Les respostes es troben en Ceci 3.0, un espectacle que vol desmitificar la por, la confrontació social i la manera de relacionar-nos amb les discapacitats.
Des de la companyia Fadunito opten per l’humor i el joc per a aconseguir-ho. Un muntatge que, amb intel·ligència, posa de manifest i tomba les barreres que existeixen en qualsevol carrer de qualsevol localitat. No es tracta de teatre denúncia, sinó més bé de teatre de la vida. I, per això, es desenvolupa en el seu hàbitat natural, el carrer.
Comparteix