Réfugiée Poétique

Refugiada Poètica neix del desig de donar vida a sala a les 2 últims sols de carrer El somriure del nàufrag i Vaixell de Sorra.

Un vagabund tria un encreuament de carrers com a refugi provisional, converteix dues tanques a les portes del seu univers, un pont es torna vaixell i una escultura el seu company de viatge.

El meu personatge de rodamón, metàfora del que és vulnerable, em porta al meu senzill repte artístic i humà: buscar autenticitat i humilitat per compartir simples emocions i veritables moments de màgia teatral.