Hakanaï

Una ballarina tancada en una caixa, de grans dimensions, amb parets de tul blanc convertides en pantalles. Projeccions que ho inunden tot. És la dansa del segle XXV. En japonés, Hakanaï defineix allò fràgil, evanescent, transitori, allò que es troba entre el somni i la realitat. I així és aquest espectacle on s’encreuen la modernitat i la tradició, la fugacitat i la contemplació.

Coreografies digitals que arrosseguen els sentits, però que també hipnotitzen amb calma. Un haiku visual. Nombres, línies, quadrats, lletres… plouen sobre la protagonista que dialoga, amb el seu cos, amb ells. Les imatges estan animades en temps real sobre la base de models físics de moviment, al ritme d’una creació sonora interpretada també al moment. En acabar la performance, la instal·lació roman oberta perquè els espectadors hi puguen entrar i experimentar per si mateixos aquest món visual oníric.