Sol Picó

Sol Picó és una companyia professional de dansa contemporània creada el 1994 per la ballarina i coreògrafa Sol Picó (Alcoi, Alacant), la qual li dóna nom a la companyia. Des del principi, el seu treball s’inscriu en una línia de mestissatge on interactuen diferents gèneres. La seva tècnica madurada alia força, precisió i dinamisme, recolzant el tracte orgànic de les seves creacions. Constantment dinamitzades per l’humor, les seves obres segellen un estil propi sense concessions ni manual d’instruccions. El que semblava un repte s’ha convertit en una dinàmica de treball. El que semblava una proposta arriscada i insostenible s’ha transformat en la matèria primera de les seves propostes.

Al cap ia la fi, la meta no és aportar respostes sinó plantejar preguntes a través dels sentits, de l’experimentació, de la vivència. No es tracta de construir un discurs sinó de qüestionar l’establert. La seva narrativa no és estructura sinó més aviat eina. Les seves creacions s’acosten més a una experiència vital que a la teatralització de temes essencials.

Sol Picó construeix ponts entre mons antagònics fent quallar elements aparentment irreconciliables: el flamenc ballat amb puntes, els seus vestuaris guerrers vetllant arquetips femenins o el volum de les seves escenografies cohabitant amb l’orgànic del seu treball. La música dels seus espectacles és una altra de les eines utilitzades per reforçar la barreja d’estils, ja sigui mitjançant uns arranjaments arriscats en directe o bé mitjançant temes impresos en la nostra memòria.

La transformació de l’espai quotidià en un paisatge extraordinari, tant en els seus espectacles de carrer com de sala, mai és el que podíem esperar i sempre va més enllà del que podem abastar. El component de festivitat omnipresent, espurnejant de manera diferent segons les produccions, sempre acaba transmetent-nos una sensació d’espontaneïtat i això gràcies a la mestria de la seva tècnica impecable.

En totes les seves creacions, Sol Picó utilitza elements de la cultura popular, construint una iconografia pròpia, on les referències culturals s’inscriuen en la nostra història personal. La seva proposta ofereix un clar exemple de la relació entre mite i memòria, tant individual com col·lectiva.

I Sol Picó ens dóna l’oportunitat de viure-ho.

Viure-ho des de dins a través de l’emoció.

Més vivència que narració.

Més experiència que representació.

Una catarsi.

Catherine Amette Pia Mazuela