Bullanga

Textos propis, llibertat creativa per als actors i potenciar la relació amb l’espectador. Són els tres eixos que guien la carrera de Bullanga Companyia Teatral. L’inconformisme en podria ser el quart.

Van debutar amb una obra inspirada en un quadre del pintor valencià Antonio Fillol Granell (La Gloria del pueblo, 2014), li van llevar el sabre de llum a Luke Skywalker per a donar-lo al Segismundo calderonià en El sueño de las galaxias (2015), van viatjar a Sant Petersburg per celebrar l’aniversari massiu de la matriarca d’una família russa (Maruschka. Comèdia russa sobre la nostra terreta, 2015) i es van tancar en una escola per disseccionar el comportament humà en Joc de xiquetes (2016). Un recorregut en què han anat, amb el temps, apostant per formes noves de percebre i de consumir el teatre per aconseguir que el públic forme part de la ficció, més enllà del paper de mers participants. Apostant per espais escènics veraços i no convencionals. Recordant que Bullanga significa tumult, bullícia.