En criant sans faire trop de bruit

“M’agrada escoltar el silenci, però pense que de vegades és bo parlar”. Així comença En criant sans faire trop de bruit. Un home assegut amb una pila de llibres que s’anirà col·locant damunt del cap a manera de barret impossible.

Un conte per a xiquets que ja no ho són, on els equilibris i l’humor absurd comparteixen protagonisme. La solitud, les pèrdues, els records familiars, la reivindicació del(s) diferent(s) i Joan Manuel Serrat cantant Poema de Amor. Un espectacle de carrer on es desafien les lleis de la gravetat des d’una corda fluixa. Poesia, circ i dansa.

Des de França, Yi Fan balla tan coordinat com espasmòdic; fa seu el crit circense “I més difícil encara!”, arranca somriures i cares de sorpresa; i per moments sembla alce el vol. El silenci. Les paraules. No hi havia millor títol per a aquest muntatge que Cridant sense fer massa soroll. Premi Secció Off del Festival Internacional de Teatre i Arts de Carrer de Valladolid, TAC 2015.