Celebraré mi muerte

El doctor condemnat per eutanàsia

El 28 de març de 2005 la vida del doctor Marcos Ariel Hourmann va canviar per sempre.

De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d'urgències de l'hospital on treballava. Sotmesa a dolors terribles, el pronòstic donava una esperança de vida de tot just unes hores.

La pacient i la seva filla van pregar al doctor que si us plau acabés definitivament amb el seu sofriment. I llavors Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de Potassi en vena. La dona va morir als pocs minuts i Hourmann va fer alguna cosa que mai abans havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit en l'informe el que havia succeït.

Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d'homicidi. La família mai ho va denunciar, però sí l'hospital. Aquella decisió, un acte prohibit en pràcticament tothom, és un crim pel qual pot Marcos podia passar fins a 10 anys en la presó.

Un jurat popular havia de dictar sentència sobre el seu cas, però el judici mai va arribar a celebrar-se. La fiscalia va oferir a Marcos declarar-se culpable, acceptar una condemna menor i evitar així la presó. D'aquesta forma va esquivar la presó, però la seva vida es va convertir a partir de llavors en un infern.

Repudiat per tots els hospitals espanyols, va emigrar a Anglaterra amb la seva dona per a començar de nou. Va continuar treballant com a metge fins que la premsa britànica va descobrir la seva història i ho va batejar com “El Doctor assassino”. Sense poder treballar a Anglaterra va tornar a Espanya, on la majoria d'hospitals li continuen donant l'esquena. Actualment treballa en una petita mútua com a metge a domicili.

Més de 10 anys després, Marcos assegui avui la necessitat d'explicar-se i defensar-se com no ho va fer en aquell moment. Per això ara se sotmetrà a un altre tipus de judici: el del públic. Amb la seva història representarà una obra de teatre, en la qual exposarà el que va ocórrer i quins van ser els seus motius per a acabar amb la vida del seu pacient.

Què li va fer actuar així aquella nit? Què faríem nosaltres davant l'arribada irreversible de la mort?

Marcos no ho va dubtar, i per això va ser condemnat. Ara serà el públic el que emeti el seu veredicte.